Unes quantes paraules sense lligam (aparent)

Entortillar, esgarrabombos, corfoll, tuf (fer), empalustrar, reglotar, a burro-barra, barateuma.

Com parl[àv]em a les «bèsties». Uns quants exemples

Aixa! Crit que fan els carreters per fer recular les bèsties. «Aixa arrere!», «Aixa arrere uo!» «¡Aix! Atràs, aixa, careta!».
Xo! Crit per fer parar les bèsties de càrrega. «Més val dir xo, que arri» que significa que convé més la gent activa que la que és gossa o lenta.
Arri o Arri haca! Crit per fer anar avant les bèsties o per fer que vagen més de pressa. «Tindre igual arri que bo» vol dir que una cosa a u li té igual; que no té cap mirament.
Oisque! Crit per fer anar una bèstia cap a l’esquerra, sobretot quan llaura o porta el carro.
Ollaó! Crit per fer anar una bèstia cap a la dreta, sobretot quan llaura o porta el carro.
Bo! Crit que acompanya el colp de regnes que es pega perquè l’animal pare. Si l’animal obeïx de seguida s’allarga la o.
Uix! Interjecció amb què es fa por a certs animals o amb què es fa que fugen.
Fuig! Crit per fer fugir un animal o una persona.
Au! Crit per fer arrancar els animals. També es fa servir amb les persones.
Jas! Crit per cridar un gos. Sinònims: quisso!, quis!, xitxo! (Aquest darrer per fer que fuja o s’aparte.)
Mixo! o Mix! Crit per cridar un gat.
Piu! Crit per cridar els polls perquè vagen a menjar. S’acompanya d’un gest amb les mans.
Tites! Crit per cridar les gallines.
I n'hi han milanta més.

Vine ací al braç

«Vine ací al braç del pare» és el que li ha dit un pare a la seua filla en veure-la que plorava. És una expressió que molta gent segur que troba familiar. Ara bé, ¿això de al braç ho fem servir sempre? Quan una persona agarra un xiquet menut l'agarra al braç, per a adormir-lo o perquè el xiquet ja s'ha cansat de caminar, no? ¿O hi han altres maneres de dir-ho?
I si u diu que porta un xiquet en braços, ¿què vol dir? ¿El mateix? Per a mi vol dir que, per exemple, hi ha un xiquet que en pegar un bac es fa mal i l'agarres per les cames i l'esquena amb els dos braços per a alçar-lo. 

Però et poses a cercar en Google per on va la cosa i trobes que els mitjans de comunicació fan servir de manera predominant en braços per a referir-se al primer significat (fet que coincidix amb el castellà) i també als braços i més poques vegades l'expressió al braç. I, esclar, això et fa dubtar sobre la manera que tens de parlar. I per a aclarir el dubte u pot anar i cercar en diccionaris i en altres obres publicades. ¿I quin és el resultat d'eixa cerca? El que hi ha tot seguit (els subratllats són meus), un resultat curiós, si més no. Com en moltes altres coses, un cas!

DCVB

dur a braç, o al braç Dur una persona, especialment un infant, damunt un braç.

dur en braços o a pes de braços Dur una cosa o persona sostenint son pes amb els braços.

portar una cosa a plec de braç Portar-la descansant doblegada damunt el braç (Cat.).

DIEC

portar (algú o alguna cosa) al braç Portar-lo recolzat o penjat en l’avantbraç formant angle amb el braç superior. Portar un infant, un cistell, al braç.

en braços loc. adv. De manera que el pes d’algú o d’alguna cosa recaigui sobre els braços estesos endavant. Prendre en braços, portar en braços.

portar 1.1. v. tr. [LC] Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre. Portar un feix a la mà, a l’esquena. Portar una galleda a cada mà. Portar una criatura al braç.

tenir 3.1. tr. [LC] Fer restar en una certa posició. Tenir el capell a la mà. Tenir un infant al braç, a la falda. Tenir el cap alt.

GDLC

al braç (o a plec de braç) De manera que la persona o la cosa que hom porta recolzi damunt l’avantbraç formant angle amb el braç superior o que en pengi.

en braços De manera que hom suspèn una persona o una cosa damunt ambdós braços oberts endavant. Prendre un nen desmaiat en braços.

tenir 2.1. Amb les mans, els braços, etc., impedir que una cosa cedeixi a una força, caigui, s’afluixi, se solti, etc. Tenia un infant al braç.

Diccionari del Salt 

al braç (o a plec de braç) De manera que la persona o la cosa que es porta recolze damunt de l'avantbraç formant angle amb el braç superior o que en penge. 

en braços De manera que se suspén una persona o cosa damunt dels dos braços oberts cap avant. Prendre una dona en braços.

  

Diccionari bilingüe del Salt

brazo 5. al brazo al braç (o a plec de braç).

braç  4. al braç (o a plec de braç) al brazo.

         20. en braços en brazos. 

Diccionari català-castellà d’Enciclopèdia Catalana

braç 14. al braç (o a plec de braç) al brazo

          29. en braços (portar algú) en brazos

plec   8 a plec de braç (una criatura) en brazos

Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana

tener 2. (tener cogido) tenir; tindre; aguantar; sostenir. Tener un niño en brazos, tenir un infant als braços.

brazo 11. al brazo al braç (o a plec de braç) 

           27. en brazos en braços

chinear 2. (llevar en brazos) portar en braços (o a plec de braços)

Diccionari descriptiu de la llengua catalana

a braç loc. adv. 1. Al braç (loc.). [...] havia sofert el calvari de dur a braç la Roser [...], en el temps que certes minyones de servei tenien per a esplai dominical passejar a braç les criatures dels amos. [Llor, Miquel: Tots els contes (1925-1950). Barcelona: Editorial Selecta, 1952, p. 257]  

a braços loc. adv. 1. A pes de braços (loc.). Els dos criats que el conduïen es dedicaren a portejar a braços fins a la casa [...] tota la càrrega que duien. [Valor, Enric: Sense la terra promesa, València: Prometeo, 1980, p. 317]

          2. Als braços (loc.). Després de sopar, en Lluís prengué el nen a braços, ben abrigat amb una manta de llana, i sortí amb la Trini. [Sales, Joan: Incerta glòria. Barcelona: Aymà, 1956, p. 280]

al braç loc. adv. 1. Utilitzant com a element de subjecció l’avantbraç posat estret contra el cos i paral·lel a terra.  portar ~, dur ~. Pel carrer he trobat un captaire amb un infant al braç. [Galí, Alexandre: La mesura objectiva del treball escolar. Barcelona: Impremta la Neotípia, 1928, p. 253].

als braços loc. adv. 1. Utilitzant com a element de subjecció els dos avantbraços posats estrets contra el cos i paral·lels a terra. Et veig encara petita: quan et portava als braços, quan aprenies a caminar. [Xuriguera, Joan Baptista: La ciutat nova. Barcelona: Editorial Millà, 1981, p. 24]. Var.: en braços.

portar al braç loc. verb. Afalagar o tenir content [algú] [Martí Gadea, Novísimo diccionario general valenciano-castellano, 1891; dins de braç]

portar al braç loc. verb. Tractar [algú] amb molta consideració i atencions [Martí Gadea, Novísimo diccionario general valenciano-castellano, 1891; dins de braç] 

 

Exemples trets de publicacions diverses 

a braç

«Mentre anava baixant, en Miqueló pensava que feia de ben mal dur, una criatura a braç.» [Massó i Torrents, Jaume: Croquis pirenencs. Barcelona: Editorial Catalana, 1921, p. 125]

al braç

«Aquesta dona que porto al braç és la senyora de les meves riqueses i dels meus pensaments.» [Corominas, Pere: Les dites i facècies de l’estrenu filàntrop en Tomàs de Bajalta. II, Pigmalió. Barcelona, 1928, p. 189]

«Porta el xiquet al braç» [Sancho, Pelegrí: La categoria preposicional, València, PUV, 1995, p. 174]

«Vaig veure la teua germana amb el xiquet al braç» [Saragossà, Abelard: Els predicatius i les categories sintàctiques. València: PUV, 1994, p. 75]

«Doncs allà el teniu, tot ufanós, amb el xiquet al braç, cara a la casa gran.» [Olivares, Joan: «La passejada del dilluns (masos)», del blog Otos4 (http://otos4.blogspot.com.es/), 4 de març del 2013]

«Érem cinc adults i dues criatures, asseguts com podíem, els uns mig damunt dels altres, els xiquets al braç dels pares.» [Piera, Josep: Seduccions de Marràqueix. Barcelona: Edicions 62, 1996]

«La mare [...] amb una nina de bolquers al braç» [Piera, Josep: Puta postguerra: The young ones. Barcelona: Edicions 62]

«Amb una cistella al cap i un minyó al braç» [Armengué, Joan: Arxiu de tradicions de l’Alguer. Barcelona: PAM, 2001, p. 204]

«e·l jorn que la mayre vench / Troba·l fill al braç, que tench / La mamella e gent mamet» [Cançoner Aguiló. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana, 2000, p. 352]

«portaran els teus fills al braç i es carregaran les teves filles a l’espatlla. [La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat, Barcelona, Editorial Casal i Vall, 1970]

«amb el nadó al braç, una nena preciosa» [Moncada, Jesús: Camí de sirga. Barcelona: La Magrana, 1988, p. 53]

«cada adult només pot dur al braç un xiquet» [Galiana, Agustí: Nosaltres els humans. Alzira: Bromera, 1999, p. 24]

als braços

«s’adormí als braços de la bella pastora» [Amades, Joan: Les millors llegendes populars. Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 74]

«portava el seu nin als braços» [Amades, Joan: Les millors llegendes populars. Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 191]

«portar els xiquets als braços» [Galiana, Agustí: Nosaltres els humans. Alzira: Bromera, 1999, p. 81]

«han mort molts xiquets als braços de les seues mares» [Grimaltos, Tobies: Idees i paraules. València: PUV, 2008, p. 43]

en els braços

«Jo no entenc el llenguatge d’aquests aucells ni sabia què deien els nins en els braços de ses mares» [«El Corpus a Argentona» dins de Prosa florida de Jacint Verdaguer]

en braços

Un exemple (n’hi han milanta) de mitjà de comunicació:

«Neymar sosté el seu fill en braços abans de jugar amb el Santos» [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/648223-sallarga-el-serial-neymar.html]

Exemples de la cultura popular

L’home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred.

Sang al nas, infant al braç.

«Lo minyó no vol callar | dins el bres ni en cadira, | sinó que vol reposar | dins los braços de Maria (cançó popular mallorquina)