dissabte, 3 d’agost del 2013

Vine ací al braç


«Vine ací al braç del pare» és el que li ha dit un pare a la seua filla en veure-la que plorava. És una expressió que molta gent segur que troba familiar. Ara bé, ¿això de al braç ho fem servir sempre? Quan una persona agarra un xiquet menut l'agarra al braç, per a adormir-lo o perquè el xiquet ja s'ha cansat de caminar, no? ¿O hi han altres maneres de dir-ho?
I si u diu que porta un xiquet en braços, ¿què vol dir? ¿El mateix? Per a mi vol dir que, per exemple, hi ha un xiquet que en pegar un bac es fa mal i l'agarres per les cames i l'esquena amb els dos braços per a alçar-lo. 

Però et poses a cercar en Google per on va la cosa i trobes que els mitjans de comunicació fan servir de manera predominant en braços per a referir-se al primer significat (fet que coincidix amb el castellà) i també als braços i més poques vegades l'expressió al braç. I, esclar, això et fa dubtar sobre la manera que tens de parlar. I per a aclarir el dubte u pot anar i cercar en diccionaris i en altres obres publicades. ¿I quin és el resultat d'eixa cerca? El que hi ha tot seguit (els subratllats són meus), un resultat curiós, si més no. Com en moltes altres coses, un cas!



DCVB
dur a braç, o al braç Dur una persona, especialment un infant, damunt un braç.
dur en braços o a pes de braços Dur una cosa o persona sostenint son pes amb els braços.
portar una cosa a plec de braç Portar-la descansant doblegada damunt el braç (Cat.).

DIEC
portar (algú o alguna cosa) al braç Portar-lo recolzat o penjat en l’avantbraç formant angle amb el braç superior. Portar un infant, un cistell, al braç.
en braços loc. adv. De manera que el pes d’algú o d’alguna cosa recaigui sobre els braços estesos endavant. Prendre en braços, portar en braços.
portar 1.1. v. tr. [LC] Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre. Portar un feix a la mà, a l’esquena. Portar una galleda a cada mà. Portar una criatura al braç.
tenir 3.1. tr. [LC] Fer restar en una certa posició. Tenir el capell a la mà. Tenir un infant al braç, a la falda. Tenir el cap alt.

GDLC
al braç (o a plec de braç) De manera que la persona o la cosa que hom porta recolzi damunt l’avantbraç formant angle amb el braç superior o que en pengi.
en braços De manera que hom suspèn una persona o una cosa damunt ambdós braços oberts endavant. Prendre un nen desmaiat en braços.
tenir 2.1. Amb les mans, els braços, etc., impedir que una cosa cedeixi a una força, caigui, s’afluixi, se solti, etc. Tenia un infant al braç.


Diccionari del Salt 
al braç (o a plec de braç) De manera que la persona o la cosa que es porta recolze damunt de l'avantbraç formant angle amb el braç superior o que en penge. 
en braços De manera que se suspén una persona o cosa damunt dels dos braços oberts cap avant. Prendre una dona en braços.
  
Diccionari bilingüe del Salt

brazo 5. al brazo al braç (o a plec de braç).

braç  4. al braç (o a plec de braç) al brazo.
         20. en braços en brazos. 


Diccionari català-castellà d’Enciclopèdia Catalana
braç 14. al braç (o a plec de braç) al brazo
          29. en braços (portar algú) en brazos
plec   8 a plec de braç (una criatura) en brazos

Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana
tener 2. (tener cogido) tenir; tindre; aguantar; sostenir. Tener un niño en brazos, tenir un infant als braços.
brazo 11. al brazo al braç (o a plec de braç) 
           27. en brazos en braços
chinear 2. (llevar en brazos) portar en braços (o a plec de braços)


Diccionari descriptiu de la llengua catalana
a braç loc. adv. 1. Al braç (loc.). [...] havia sofert el calvari de dur a braç la Roser [...], en el temps que certes minyones de servei tenien per a esplai dominical passejar a braç les criatures dels amos. [Llor, Miquel: Tots els contes (1925-1950). Barcelona: Editorial Selecta, 1952, p. 257]  
a braços loc. adv. 1. A pes de braços (loc.). Els dos criats que el conduïen es dedicaren a portejar a braços fins a la casa [...] tota la càrrega que duien. [Valor, Enric: Sense la terra promesa, València: Prometeo, 1980, p. 317]
          2. Als braços (loc.). Després de sopar, en Lluís prengué el nen a braços, ben abrigat amb una manta de llana, i sortí amb la Trini. [Sales, Joan: Incerta glòria. Barcelona: Aymà, 1956, p. 280]
al braç loc. adv. 1. Utilitzant com a element de subjecció l’avantbraç posat estret contra el cos i paral·lel a terra.  portar ~, dur ~. Pel carrer he trobat un captaire amb un infant al braç. [Galí, Alexandre: La mesura objectiva del treball escolar. Barcelona: Impremta la Neotípia, 1928, p. 253].
als braços loc. adv. 1. Utilitzant com a element de subjecció els dos avantbraços posats estrets contra el cos i paral·lels a terra. Et veig encara petita: quan et portava als braços, quan aprenies a caminar. [Xuriguera, Joan Baptista: La ciutat nova. Barcelona: Editorial Millà, 1981, p. 24]. Var.: en braços.
portar al braç loc. verb. Afalagar o tenir content [algú] [Martí Gadea, Novísimo diccionario general valenciano-castellano, 1891; dins de braç]
portar al braç loc. verb. Tractar [algú] amb molta consideració i atencions [Martí Gadea, Novísimo diccionario general valenciano-castellano, 1891; dins de braç


 
Exemples trets de publicacions diverses 

a braç
«Mentre anava baixant, en Miqueló pensava que feia de ben mal dur, una criatura a braç [Massó i Torrents, Jaume: Croquis pirenencs. Barcelona: Editorial Catalana, 1921, p. 125]

al braç
«Aquesta dona que porto al braç és la senyora de les meves riqueses i dels meus pensaments.» [Corominas, Pere: Les dites i facècies de l’estrenu filàntrop en Tomàs de Bajalta. II, Pigmalió. Barcelona, 1928, p. 189]
«Porta el xiquet al braç» [Sancho, Pelegrí: La categoria preposicional, València, PUV, 1995, p. 174]
«Vaig veure la teua germana amb el xiquet al braç» [Saragossà, Abelard: Els predicatius i les categories sintàctiques. València: PUV, 1994, p. 75]
«Doncs allà el teniu, tot ufanós, amb el xiquet al braç, cara a la casa gran.» [Olivares, Joan: «La passejada del dilluns (masos)», del blog Otos4 (http://otos4.blogspot.com.es/), 4 de març del 2013]
«Érem cinc adults i dues criatures, asseguts com podíem, els uns mig damunt dels altres, els xiquets al braç dels pares.» [Piera, Josep: Seduccions de Marràqueix. Barcelona: Edicions 62, 1996]
«La mare [...] amb una nina de bolquers al braç» [Piera, Josep: Puta postguerra: The young ones. Barcelona: Edicions 62]
«Amb una cistella al cap i un minyó al braç» [Armengué, Joan: Arxiu de tradicions de l’Alguer. Barcelona: PAM, 2001, p. 204]
«e·l jorn que la mayre vench / Troba·l fill al braç, que tench / La mamella e gent mamet» [Cançoner Aguiló. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana, 2000, p. 352]
«portaran els teus fills al braç i es carregaran les teves filles a l’espatlla. [La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat, Barcelona, Editorial Casal i Vall, 1970]
«amb el nadó al braç, una nena preciosa» [Moncada, Jesús: Camí de sirga. Barcelona: La Magrana, 1988, p. 53]
«cada adult només pot dur al braç un xiquet» [Galiana, Agustí: Nosaltres els humans. Alzira: Bromera, 1999, p. 24]

als braços
«s’adormí als braços de la bella pastora» [Amades, Joan: Les millors llegendes populars. Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 74]
«portava el seu nin als braços» [Amades, Joan: Les millors llegendes populars. Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 191]
«portar els xiquets als braços» [Galiana, Agustí: Nosaltres els humans. Alzira: Bromera, 1999, p. 81]
«han mort molts xiquets als braços de les seues mares» [Grimaltos, Tobies: Idees i paraules. València: PUV, 2008, p. 43]

en els braços
«Jo no entenc el llenguatge d’aquests aucells ni sabia què deien els nins en els braços de ses mares» [«El Corpus a Argentona» dins de Prosa florida de Jacint Verdaguer]

en braços
Un exemple (n’hi han milanta) de mitjà de comunicació:
«Neymar sosté el seu fill en braços abans de jugar amb el Santos» [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/648223-sallarga-el-serial-neymar.html]


Exemples de la cultura popular
L’home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred.
Sang al nas, infant al braç.
«Lo minyó no vol callar | dins el bres ni en cadira, | sinó que vol reposar | dins los braços de Maria (cançó popular mallorquina)
 



dimecres, 29 de maig del 2013

Peça de vestir que ja no es fa servir gairebé mai

Cinta, cordó, elàstic, etc., amb què es subjecten a la cama o cuixa els mitjons o les mitges (o calces) per evitar que s'esmunyen, lleneguen o s'esvaren cames avall.
La lligacama, la camalliga, la garrotera, la trobiguera o trabuguera

diumenge, 26 de maig del 2013

El pèl

Al meu poble diuen que "on hi ha pèl, rata!". És una expressió lletja, la veritat. Expressió que va lligada a una altra que deu ser més estesa: "hi ha pèl", referida al sexe.
Per a referir-nos als cabells, fem servir pèl, com la majoria de valencians i com els parlars de la Franja. Si en tens molt, de pèl, et pots fer un pirri, un monyo o una coa.

diumenge, 12 de maig del 2013

Sí que està potrós, el xiquet!

Això mateix acaba de dir una mare per a referir-se a l'estat del fill.
Potrós, a banda dels significats que hi ha inclosos en els diccionaris ('sortós' i 'brut'), en una bona part del nostre territori significa 'nerviós', 'enfadat', 'desficiós'..., sobretot referit a un infant.
També es diu Quina potra que ha agarrat! per a referir-se a una rabiola.
Una altra expressió amb potra és quina potra que tens per a dir que u té sort (este significat sí que està inclòs en els diccionaris).

Per cert, ¿Ausiàs March era potrós?

dimarts, 7 de maig del 2013

Postures i pegots

Fent faena m'han sorgit unes quantes paraules relacionades amb el cos i amb les postures 

1. Sacsó
Ara que ve el bon oratge, la gent vol llevar-se de damunt els sacsons que anat acumulant. L'operació biquini, en diuen. Per a lluir el cos vora mar!
Quan una persona riu a gust, jo tinc la imatge d'una dona gran asseguda en una engrunsadora, es diu que està vinga el sacsó. Perquè quan u riu a gust, si té panxeta, se li mou amunt i avall.

2. Aponar-se
U s'apona per a fer de ventre si estàa l'aire lliure. I si va al gimnàs possiblement li diguen de fer flexions de cames i per a fer-les s'ha d'aponar, o dit a la balear, posar-se a la gatzoneta.

3. De sobines
L'àvia Teresa dormia de sobines. És a dir, boca per amunt, amb l'esquena a la part de baix.

Més avant, més

dimarts, 23 d’abril del 2013

Escuradeta

Qui no ha jugat quan era menut a fer com si cuinara!
Eixe joc rep diversos noms arreu del domini lingüístic, nom ben bonics com ara escuradeta, fireta, coudinar, coudineta, coudinetes, coucuineta, coucuinetes o counyam, i es referixen tant al joc com al conjunt d'olletes, platerets i altres recipients de cuina que s'hi fan servir.


dilluns, 8 d’abril del 2013

La clec i el clec

La clec (amb una e doblement oberta) es referia al conjunt de persones que anaven debades o pagades a un espectacle per tal d'aplaudir-lo i assegurar-ne l'èxit. Hi ha la variant claca i ve de la paraula francesa claque.
Per extensió es fa servir per a referir-se a un grup de persones que se suposa que tenen un poder en un lloc, un ambient..., que "pinten".
Un clec (amb una e doblement oberta) és un botó compost de dos peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra (DCVB).