Escuradeta

Qui no ha jugat quan era menut a fer com si cuinara!
Eixe joc rep diversos noms arreu del domini lingüístic, nom ben bonics com ara escuradeta, fireta, coudinar, coudineta, coudinetes, coucuineta, coucuinetes o counyam, i es referixen tant al joc com al conjunt d'olletes, platerets i altres recipients de cuina que s'hi fan servir.

La clec i el clec

La clec (amb una e doblement oberta) es referia al conjunt de persones que anaven debades o pagades a un espectacle per tal d'aplaudir-lo i assegurar-ne l'èxit. Hi ha la variant claca i ve de la paraula francesa claque.
Per extensió es fa servir per a referir-se a un grup de persones que se suposa que tenen un poder en un lloc, un ambient..., que "pinten".
Un clec (amb una e doblement oberta) és un botó compost de dos peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra (DCVB).

Parapapasqua

Coca escudellada d'ametla o de carabassa
Mona, tonya...
Arnadí
Conill en tomaqueta
Llonganissa de Pasqua
Tàrbena
Subisangre

Ja és hora d'anar llevant-se corfolls

Diu el DCVB que és cada una de les vestes o fulloles que componen una ceba. I d'eixe significat sorgix l'expressió de llevar-se peces de roba quan arriba el bon oratge o en sentit figurat de llevar-se u el que li destorba per a avançar o fer alguna cosa.



 

Paraules que es perden: parot

Entre altres coses, parot és el nom amb què coneixem les libèl·lules. Els parots eren molt coneguts entre els xiquets valencians, que agarraven aquests insectes i hi jugaven, cantant-los una cançoneta que diu: «Parotet, parotet, que t'agarre del culet» (DCVB).
Un parot també és una bolla, de fet la més grossa de les bolles. Els xiquets agarraven una bolla i pegant-li amb el dit havien de procurar tocar-ne una altra o fer que entrara en un clotet (uec!).

Hui que fa fred...

És un dia en què és normal tremolar.
Hi ha gent que no tolera gens bé el fred, són fredolins!
I tenen fredolins, que per ací també es diuen tremolins i eriçons. A banda, de calfreds o esgarrifances.
Desgraciadament, pots tindre tremolins, eriçons... per altres raons.

Pèls

pirri 
«Ella porta pirri, | també en porte jo, | però flocs i llaços | no en vull portar, no»
monyo
Rotllana de cabells enrevoltats, especialment la que duen les dones per portar la cabellera recollida. «Les xiques de Vinaròs | tenen el monyo molt gros; | se pensen que és cabellera | i és carabassa en arròs»
Font: DCVB
franja
batidor
fer-se el pèl 
pèl rull, llis, agraït