Les observacions estan publicades en l’adreça següent:
www.migjorn.cat/bd/esreig_observacions-paraules-en-xarxa.htm
Òbviament, he d’agrair moltíssim les paraules d’Eugeni Reig.
Observacions al llibre Paraules en xarxa
Eugeni Reig
València, 5 de novembre del 2015
València, 5 de novembre del 2015
Agarrar-se
a una paret llisa
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Ser una persona molt llesta
Definició adequada:
Valdre’s de qualsevol recurs, per estany o inversemblant que siga, per tal de
resoldre una situació problemàtica, conflictiva o perillosa o d’atényer un
objectiu molt difícil d’aconseguir.
Aguaitar
Definicions del
llibre Paraules en Xarxa: “Vigilar” i “Anar a un lloc, passar per un
lloc”.
Caldria afegir:
Mirar sense ser vist.
Ahucar
En lloc d’emprar la
lletra hac per a indicar l’hiat, com feien els clàssics, considere que seria
millor la grafia “aücar”, com “aüssar” i “aüixar”.
Alçador
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Estanteria, prestatgeria
Definició correcta:
Estant, prestatge
Ampar
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Demanar prestat
Definició correcta:
Prendre prestat
Anar
de rodes a pilar
És “Anar de rodes a
pilars”.
Anar
més que copi (minúscula) i anar més que Meló
(majúscula)
“Córrer més que
Copi” i “córrer més que Meló”.
S’han de posar les
dues en majúscula.
Fan referència al
ciclista italià Fausto Coppi i al corredor José Morant, natural d’Elx, de malnom Meló o el Meló.
Anar
pontifical
És “Anar de
pontifical”.
Ser la bufa de la gamba (en l’entrada “bufa”)
Definició del llibre Paraules en Xarxa: Expressió per a referir-se a
una situació poc seriosa o en la qual es perd el temps.
Definició més adequada: Expressió que
s’usa per a expressar que alguna cosa que no funciona bé, que està desorganitzada,
desordenada, que és un desgavell, que no ens mereix confiança, que és un
desori, que no és possible prendre-se-la seriosament. Es pot dir d’una
institució, d’una entitat, d’un organisme, d’un col·lectiu, d’una ideologia,
d’una situació, d’un treball, d’una actitud o d’altres conceptes més o menys
abstractes i també d’un objecte concret.
L’estudiós alcoià Josep Tormo Colomina en el seu treball Origen dels
modismes antroponímics alcoians dins del llibre IV col·loqui
d’onomàstica valenciana / XXI col·loqui de la Societat d’Onomàstica en
l’entrada ser la bufa de la Gamba ens diu: “la bufa és un eufemisme
alcoià per a la vulva [...]” i en l’entrada paréixer Ca la Gamba ens
explica: “Ca la Gamba va ser una de les cases de xiques més famoses
d’Alcoi, a primeries de segle (es referix al segle XX). Estava situada en el
carrer de la Puríssima, prop del Portal de Riquer.
Equivalents: ser la
figa la Maua, ser la figa mandanga
Equivalent en
castellà: ser al coño de la Bernarda
Cagabandúrries
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Home que no té molta força, ni caràcter, ni espenta.
En el meu llibre El
valencià de sempre hi ha l’entrada Cagamandúrries
Definició del llibre El valencià de sempre: Persona
de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens
de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera, que és poc seriosa, que no
complix els compromisos, que no mereix crèdit.
Tenim la dita popular:
En este món hi han hòmens,
homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar.
Aquesta paraula l’usa
l’escriptor Joan Francesc Mira, encara que ell la grafia cagabandúrries
en lloc de cagamandúrries. ¿Per quin motiu ho fa així? Doncs perquè
l’única grafia admesa en els diccionaris normatius de la nostra llengua per a
l’instrument musical denominat bandúrria és amb una b inicial. La
qüestió és que tots els valencianoparlants, quan pronunciem el nom del citat
instrument, diem mandúrria, amb m. La paraula valenciana mandúrria
deriva de la castellana bandúrria de la mateixa manera que el mot
valencià moniato deriva del castellà boniato. Els valencians, al
pronunciar els citats mots castellans, hem canviat la b inicial per una m,
però a l’hora de fixar la grafia culta dels citats vocables s’ha seguit el
criteri de ser fidel a la pronúncia popular en moniato però a l’origen
etimològic en bandúrria. És una decisió incongruent. Considere que la
paraula mandúrria, que és la que correspon a la nostra pronúncia
popular, ha de ser, imprescindiblement, normativa i ha de substituir la forma
bandúrria de la mateixa manera que, en diferents moments, s’ha substituït tàpara
per tàpera, recó per racó, darrera per darrere
o carbassa per carabassa. Rectificar és de savis.
El DOPV de l’AVL
arreplega cagamandúrries i no cagabandúrries però en canvi recull
bandúrria i no mandúrria. El DNV , en canvi, no seguíx el mateix
criteri i recull cagabandúrries però no cagamandúrries i dóna la
definició següent “Home
covard, sense valor ni decisió. En canvi trobem bandúrria i també mandúrria que du la marca de col·loquial i remet a bandúrria. No sembla molt coherent.
Lo
més calent està en l’aigüera (en l’entrada “calent”)
Aquesta expressió és molt usada en alguns indrets de Catalunya però els
valencians no l’emprem ni l’entenem. Dubte que hi haja cap valencià que sàpia
què és una aigüera si no ho ha deprés en un llibre. Els valencians no diem
aigüera, diem pica o pila, segons llocs.
En canvi el llibre no arreplega l’expressió el gat està gitat en el
foguer, molt usada en valencià per a expressar el mateix concepte.
Dàtil
de barberia (en l’entrada “dàtil”)
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Persona que passa tot el dia en un establiment
sentint converses alienes i escodrinyant assumptes que no li haurien d’importar.
Diu: “Per cert, què
deu tindre a vore un dàtil amb una barberia?”
És una deformació
humorística de “dàtil de berberia” i caldria explicar-ho.
Esporrejar
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Fer mal un colp o una ferida.
Definició del llibre El valencià de
sempre: Fer mal a algú. Causar dolor físic per alguna causa traumàtica.
Espatlar.
Foraca
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: En la ximenera, la foguera que fas dins.
Definició correcta:
Llar de foc.
Fregitanga
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Conjunt de coses fregides.
En valencià es diu
“fregitori” i en castellà “fritanga”. Ni en valencià es diu “fregitanga” ni en
castellà “fritorio”.
Gavarró
Fruit de la gavarrera (planta de l’espècie Rosa canina).
També hi ha
l’equivalent “gavarrot”.
En la Cançó de
Serafí de dimarts 16 de juliol de 1968, va escriure Joan Valls Jordà:
«Una
notícia han donat
que et
posa el cor en un crit
informant
que en ple Madrid
cruelment
s’han intoxicat
durant
un nupcial convit
dues
famílies contentes
menjant
clòtxines pudentes
i
gambes que s’han florit.
La
núvia sofrí els assots
dels
més dolents retorçons
fent-li,
amb moltes precaucions,
un llavat de
gavarrots.»
Els fruits, les fulles i l’arrel de la gavarrera són molt rics en tanins i,
per tant, una decocció de qualsevol d’eixes parts de la planta és un remei
adequat per a frenar la diarrea, siga per via oral o per via rectal.
A Alcoi, al líquid que s’introduïx en l’intestí gros, injectat a través de
l’anus, com a remei per a determinades malalties, és a dir, l’ènema o lavativa,
rep el nom de llavat.
Així, doncs, un llavat de gavarrots és un ènema d’una decocció de
fruits de gavarrera.
Gotinyar
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Ploure lleugerament.
Definició del llibre El valencià de
sempre: Caure gotes, quan comença a ploure i encara no s’ha agarrat fort.
Llavoretes
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Llavors d’anís.
Els granets que els
valencians anomenem llavoretes no són les llavors de l’anís, són els
fruits de l’anís.
Llimoner
Definició del llibre
Paraules en Xarxa: Persona que ven llimonades i gasoses.
El llibre Paraules
en Xarxa inclou “llimoner” (venedor de llimonades) però no “sifoner”
(venedor de sifons).
Morral
Definició del llibre Paraules en Xarxa: Persona grossera.
Definició del llibre El valencià de sempre: Persona innoble,
dolenta, que té males intencions i actua maliciosament.
L’origen d’aquest mot, en aquesta
accepció, és el cognom de l’anarquista Mateo Morral, que el 31 de maig de 1906
va llançar una bomba camuflada en un pom de roses en passar pel carrer Major de
Madrid la comitiva que duia al Palau Reial els reis d’Espanya Alfons XIII i
Victòria Eugènia de Battenberg, que s’acabaven de casar. La bomba, en esclatar,
va matar diverses persones, però els reis varen eixir il·lesos de l’atemptat.
Morral, fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, es suïcidà l’endemà després
de matar el guàrdia que l’havia detingut.
No saber on pondre l’ou
Forma correcta: No saber on pondre
“Pondre l’ou” és un castellanisme manifest. Un animal que pon (un ocell, un
rèptil, un peix, etc.), l’única cosa que pot pondre són ous.
Ser
d’escola d’amén
És “ser escolà
d’amén”. Falta un accent greu damunt la a.
Xurra
Definicions del
llibre Paraules en Xarxa: “Febra que ix als llavis” i “Sort”.
Caldria afegir:
“Làtex”. (Es diu a la Safor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada