Com parl[àv]em a les «bèsties». Uns quants exemples

Aixa! Crit que fan els carreters per fer recular les bèsties. «Aixa arrere!», «Aixa arrere uo!» «¡Aix! Atràs, aixa, careta!».
Xo! Crit per fer parar les bèsties de càrrega. «Més val dir xo, que arri» que significa que convé més la gent activa que la que és gossa o lenta.
Arri o Arri haca! Crit per fer anar avant les bèsties o per fer que vagen més de pressa. «Tindre igual arri que bo» vol dir que una cosa a u li té igual; que no té cap mirament.
Oisque! Crit per fer anar una bèstia cap a l’esquerra, sobretot quan llaura o porta el carro.
Ollaó! Crit per fer anar una bèstia cap a la dreta, sobretot quan llaura o porta el carro.
Bo! Crit que acompanya el colp de regnes que es pega perquè l’animal pare. Si l’animal obeïx de seguida s’allarga la o.
Uix! Interjecció amb què es fa por a certs animals o amb què es fa que fugen.
Fuig! Crit per fer fugir un animal o una persona.
Au! Crit per fer arrancar els animals. També es fa servir amb les persones.
Jas! Crit per cridar un gos. Sinònims: quisso!, quis!, xitxo! (Aquest darrer per fer que fuja o s’aparte.)
Mixo! o Mix! Crit per cridar un gat.
Piu! Crit per cridar els polls perquè vagen a menjar. S’acompanya d’un gest amb les mans.
Tites! Crit per cridar les gallines.
I n'hi han milanta més.